Cinc de la matinada
no esperava que acabàrem
pels carrers de Ciutat Vella
tu davant i jo darrere.
València banyada,
camals mullats,
València banyada.
Pel carrer de cavallers
dalt d'una bicicleta vella
recorríem la distància
i guardava l'equilibri
fregant-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats,
fregant-te l'esquena.
Carrer de la Pau,
parterre, glorieta,
semàfor de Jutjats,
frenada en sec
i els dos a terra,
somrius i et bese a la dreta,
govern militar,
hi ha un tio en metralleta
que ens mira molt mal.
Ja saps què passa...
T'estime, t'estimo, t'estim. (x3)
Poetes de la nit
que fan que parlen les parets
a la València
de Blanquita i Estellés.
I hem fet música, mètrica, sàtira
per canviar els teus desitjos,
per matar els teus silencis.
Finestres, balcons
que no esperen benet
a la València
de la FAI i de Basset,
i a cada barri se sent rebombori,
unim les nostres forces com together, everybody.
he retrobat l'espurna
a l'altra cara de la Lluna
amb els veïns de Cabanyal
i les veïnes de Portades
de la banda de l'espurna,
l'altra banda de la Lluna.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
Murs de la metròpoli són de carbó,
les línies del metro, la nostra presó.
Spray i les parets de colors.
Qui observa els mossos bon observador.
A la city li és igual per on surti el sol,
sap que si aixeco el cap només hi veig pols.
El barri somriu perquè no estem sols,
parem els seus pals, exemples són molt,
però cadascú amb el seu entorn
xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món.
Joventut i experiència,
referents potents des de Sants fins a València.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida...
No hi ha tanta diferència
a la ciutat té barrots de ferro.
Barna, Sants, València
porten les seves credencials.
La Gossa Sorda Pirats Sound Sistema.
Heu sentit l'olor a podrit,
de traïció, bellesa morta i violència,
o és que algú ha dit el nom de València
en l'aire barreja de fem i salobre,
i sota terra, la mort,
la mort al metro dels pobres.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida...
T'estime, t'estimo, t'estim.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida...
Cinc de la matinada,
no esperava que acabàrem
pels carrers de Ciutat Vella,
camals mullats...
La Gossa Sorda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari!