Si
sapiguéssim la resposta,
si
obeïssim els de dalt,
si
el nostre cor no fos culpable
d’haver-nos
fet tan mal.
Si
només amb un somriure
tot
s’hagués resolt,
si
les bases del conflicte
no
fossin qüestions d’amor.
Si
tu i jo no fóssim sempre
partidaris
de dir no
A
totes les bogeries que vénen de l’altre món,
si
la terra no fos plana,
si
aquest somni fos finit,
et
diria que t’estimo en la foscor.
Torna’m
les paraules de les mans,
Que
són les importants,
que
amb el seu joc ens farem grans.
Torna’m
aquelles ales de l’amor,
l’essència
d’un sol cor,
junts
serem sempre molt més forts.
Potser
mai vam ser tan nobles
per
cridar-nos sense por
Un
candau a cada orella
per
donar-nos la raó.
Però
demà podrem parlar-nos,
cadascú
des del seu lloc
que
tinc ganes d’estimar-te
i que
m’estimis tal com sóc.
Si tu
i jo no fóssim sempre...
Torna’m
les paraules de les mans...
Trencar
la barrera del so
per
trobar la manera
de
viure sense tenir por
a la
vida mateixa (x2)
Trencar
la barrera del so
Txarango,
Itaca Band presente, arranca!
Trencar
la barrera del so
per
viure sense tenir por!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari!