Cada cop que penso, cada cop que parlo,
cada cop que escric, ho faig en català.
Cada somriure, cada mirada,
cada que estimo, ho faig en català.
S'ofeguen les veus,
oxigen o no puc més.
O ara o mai, independència o mort,
Independència o mort!
No amaguis la llengua,
no siguis covard!
La cultura encara és viva, no la podem matar,
no siguis covarda!
Cada puny alçat dibuixa en l'aire un camí de llibertat,
i mentrestant si el puny cau podrem seguir avançant.
cada somriure, cada mirada,
cada volta odiada és un motiu per tirar endavant.
S'ofeguen les veus...
No amaguis la llengua,
no siguis covarda!
La cultura encara és viva no la podem matar,
no siguis covard!
I quin mal faig si dic que sóc independentista?
Si jo de mal no en sé fer.
I si crido contra el vent i disparo amb les paraules,
i si parlo del meu poble i ressegueixo el bell paisatge?
I si canto els himnes de les nostres esperances
fins al dia que toquem amb les nostres mans la nostra absoluta llibertat?
I més,
I quin mal faig si dic que vull la Independència?
No amaguis la llengua,
no siguis covard!
La cultura encara és viva, no la podem matar,
no siguis covarda!
No la podem matar!
Cesk Freixas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari!