Quan jo era un marrec
somiava viure les bogeries
que encara no he fet
i ara ens queden per fer.
No sé ben bé per què
m'encatna que vinguis a despertar-me
i se'm posi malament
el teu cafè amb llet.
Demà em despertaré
muntaré una festa a casa teva
i no em convidaré
però vindré igualment.
Seré més fort que tu
quan em calguin forces per aguantar-me
i viuré mirant al cel
cridant des de lluny
No n'hi a prou!
Que la música no pari mai! (x4)
I no me'n sé avenir
com el temps m'atrapa, no hi ha manera
i tot segueix igual
però tan diferent
Vindré sense pensar
el dia que pensis que em necessites
i et trobaré a faltar
quan et falti somiar
Només vull cantar
que estic encantat d'estar al teu costat (x4)
No n'hi ha prou!
Que la música no pari mai! (x4)
Doctor Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari!